Inauguració trinquet d'Alginet. Tot un èxit

[tomaset]

Ahir es va celebrar aquest acte, al que ja he fet referència en un altre tema anterior, i vull comentar un poc per damunt el que va significar i com va transcórrer.

Allí s'ajuntaren els incondicionals d'aquest esdeveniment que l'ajuntament d'Alginet junt al club de pilota refan cada any amb més il·lusió si cap que l'anterior. És un homenatge a un cavaller de la pilota que a la seua època va donar exemple de l'esportiste que juga net.

Quant al trinquet, teníem por de que la calor ens ofegara però a algú se li va ocórrer obrir una finestra lateral en la galería del rest i corria un airet que s'agraïa molt.

L'exhibició que van fer els xiquets de l'escola d'Alginet: Lluís, Adrià, Julio, Salva i Adolfo va deixar bocabadat el públic assistent atés que, amb 12 anys que han fet -o faran- aquest any, mostren una preparació inusual en xiquets d'aquesta edat.

Destaquen les dos mans de Lluiset, un xaval que desde la més tendra infància va de la mà de son pare a veure partides i al que l'afició a la pilota -en totes les modalitats- li corre per la sang. Tant li dóna que li vinga d'esquerre o de dreta, li solta l'esclafit i la porta on vol. Té coneixement i serenitat per a col·locar-la allí on el rival ho té més complicat d'arribar-hi.

Salva i Julio son els dos néts de Juliet que tenen la mateixa edat de Lluiset i que també ho fan molt bé, tot i que Salva es un poc precipitat a l'hora de pegar-li. Si li entra bé a la mà, la porta com un coet però eixa mateixa febra de remar-li tan fort fa que n'erre més del compte i que no les domine. Pel que fa a Julio es de sang més gelada, no les du tan fortes com el cosí però sap on les ha de ficar per a fer-li-ho difícil al rival.

Adrià és més de raspall i li falta un poquet més de força per dalt. És un artiste del raspall, el millor de l'equip segons opinió del seu entrenador i té més mancances en galotxa i escala i corda.

Adolfo és l'altre nét de Juliet, germà de Salva que, al ser més xicotet encara no ha desenrotllat la força necessària per a estar a l'altura dels companys, però tot arribarà.

I ja comentant la partida dels professionals, he de dir que personalment no em va decebre gens ni miqueta. Va anar prou igualada fins a la mitat de la partida, punt on Núñez i Javi se'n anaren de 3 jocs i la cosa es va desequilibrar de manera definitiva en detriment de la parella perdedora, Víctor i Sarasol II. El fet de prohibir les galeries va ser un encert atés que el trinquet es un poquet curtet per al món professional i d'aquesta manera l'espectacle va lluir prou més ja que la pilota passava per dalt corda moltes més vegades. Els quatre jugadors estigueren a l'altura i es van veure jugades brillants i pilotes que jo em feia creus de com podien traure-les.

Acabada la partida i entregats els trofeus, es va rematar amb un bon àpat per als assistents que volgueren quedar-s'hi i que es va agrair.

I d'aquesta manera acabe esta espècie de crònica de l'esdeveniment.

Salut i força.